El meu turmell dret
Sempre que veig a una persona pel carrer amb el turmell esquinçat, me’n recordo del que em va passar.
El primer cop que em vaig esquinçar el turmell dret va
ser a casa de la meva àvia, estava jugant amb la meva germana i el meu cosí.
Com al pati de la meva àvia hi ha un petit tobogan, jo vaig anar a pujar per
les escales i vaig posar el peu malament, total que me’l vaig esquinçar. Vaig
haver d’estar quasi un mes sense anar a cap lloc, com que era estiu entre la
calor i guix, no podia aguantar la picor, va ser el meu pitjor estiu.
El segon cop que me’l vaig esquinçar va ser jugant al parc. Estàvem jugant al mocador, quan em va tocar anar a per el mocador, com que el noi que li tocava de l’altre equip, era una mica grassonet, va anar cap a mi i sense voler em va empentar, causant un esquinç al meu turmell. Aquell no va ser tan greu com el primer, només em van posar una bena, vaig durar amb la bena dues setmanes.
El tercer i últim esquinç va ser al col·legi de primària, baixant per les escales, no vaig posar el peu on devia posar-lo i me’l vaig doblegar. Em van posar una bena i me la van treure al cap d’una setmana o així.
El que em sorprèn és que el tres esquinços em van passar a l’estiu o quan faltava poc per a les vacances.De vegades quan estic corrent, sento una petita molèstia al turmell.
D’això, mai me n’oblidaré.
