Atenció amb la planxa molt calenta

Recomanació d'un llibre

L’Angus, pintallavis i morrejades

¿T’has llevat mai amb un gra al mig del nas, just el dia que tens una festa? ¿T’has enamorat alguna vegada del noi que surt amb la bleda més bleda de l’institut? Doncs bé, a la Georgia Nicolson, una noia de catorze anys, no només li passen totes aquestes coses, sinó que és víctima de les seves pròpies genialitats, com ara disfressar-se d’oliva farcida per sorprendre els col·legues o haver triat de mascota un gat salvatge escocès que és el terror del barri, tenyir-se els cabells i per quasi es queda calba, com que vol depilar-se les celles, acaba afaitant-se-les del tot i dura tota una setmana sense sortir al carrer, es fa passar per una francesa per a poder lligar… i moltes més coses li passen a la protagonista d’aquest llibre.

Jo no sé si podré deixar-lo ja que està ple de diversions i entreteniment, amb aquest llibre les hores se’m passen molt ràpides i cada vegada que el llegeixo no puc deixar-lo. M’agrada moltíssim, i estic molt impacient per acabar-lo, així sabré com acaba.

L’autora del llibre es diu Louise Rennison, una dona que sempre escriu llibres per als adolescents, molts dels seus llibres tenen com a protagonista a la Georgia Nicolson.

Crònica

La visita al Museu d'història de Barcelona

Vam anar amb quatre professors del centre, el de Naturals, la d’Anglès,la de Tecnologia i la cap del departament de Socials. Vam anar en transport públic, en metro.Ahir, dimarts 1 de Febrer, vam anar al Museu d’història de Barcelona, era una excursió organitzada pel departament de Socials.

Quan vam arribar a la Plaça del Rei, que és on estàsituat el Museu, els professors ens van dir que podíem començar a menjar-nos l’esmorzar. Quan vam acabar d’esmorzar, vam fer-nos fotos amb les càmeres. Al cap d’una estona, va arribar una noia, que treballa al museu i ens va donar un full a cadascú, on hi havia informació sobre les coses que veuríem al museu.

Quan hi vam entrar, vam veure un vídeo d’uns minuts on se’ns explicava com va anar evolucionant la ciutat de Barcino, que ara és Barcelona.

Seguidament vam passar a un lloc on hi havia una maqueta gran, la qual ens mostrava la muralla de Barcino dins hi era el castell i les cases dels ciutadans, a les afores de la muralla també hi havia cases, però molt poques. Desprès vam anar a veure com un quadre gran on sortien cavallers muntats sobre cavalls i més a sobre dels cavallers es veien animals amb bastons, capes, espases...aquests animals representaven a algú de la societat. Tot seguit vam anar a la capella Santa Àgata. A la part de darrera del museu hi ha un jardí, és molt gran i bonic.

Quan vam sortir del museu vam fer una ruta pel barri, guiats per la noia del museu. Vam veure una mena de torre i vam anar a l’església de Santa Maria del Mar, vam entrar-hi i vam seure als bancs que hi ha, mentre la noia del museu ens explicava l’ història de l'església, desprès vam tornar a la plaça del Rei.

Més tard, vam anar a fer un itinerari amb els professors, vam passar pel Call, que era un barri jueu, l’Ajuntament i el Palau de la Generalitat, que estan a la plaça de Sant Jaume. També vam anar a la capella de Santa Rita al carrer Santa Llúcia.

A la plaça de la Catedral o la plaça nova, hi havia un aqüeducte. Finalment vam anar cap al metro per poder anar al institut.

Jo pensava que m’avorriria molt a l’excursió, però no va ser així, m’ho vaig passar molt bé, però el més importat de

tot això és que vaig aprendre coses noves sobre l’època medieval a Barcelona i això m’ajudarà molt a l’hora de fer l’examen d’aquest tema a Socials.

El racó preferit del meu cos

El meu turmell dret

Sempre que veig a una persona pel carrer amb el turmell esquinçat, me’n recordo del que em va passar.

El primer cop que em vaig esquinçar el turmell dret va

ser a casa de la meva àvia, estava jugant amb la meva germana i el meu cosí.

Com al pati de la meva àvia hi ha un petit tobogan, jo vaig anar a pujar per

les escales i vaig posar el peu malament, total que me’l vaig esquinçar. Vaig

haver d’estar quasi un mes sense anar a cap lloc, com que era estiu entre la

calor i guix, no podia aguantar la picor, va ser el meu pitjor estiu.

El segon cop que me’l vaig esquinçar va ser jugant al parc. Estàvem jugant al mocador, quan em va tocar anar a per el mocador, com que el noi que li tocava de l’altre equip, era una mica grassonet, va anar cap a mi i sense voler em va empentar, causant un esquinç al meu turmell. Aquell no va ser tan greu com el primer, només em van posar una bena, vaig durar amb la bena dues setmanes.

El tercer i últim esquinç va ser al col·legi de primària, baixant per les escales, no vaig posar el peu on devia posar-lo i me’l vaig doblegar. Em van posar una bena i me la van treure al cap d’una setmana o així.

El que em sorprèn és que el tres esquinços em van passar a l’estiu o quan faltava poc per a les vacances.De vegades quan estic corrent, sento una petita molèstia al turmell.

D’això, mai me n’oblidaré.

El meu nom

Em dic Lorena

La meva família i algunes de les meves amigues em diuen Lore, a mi no em molesta, al contrari, és una manera de resumir el meu nom.

El meu nom és d'origen Francès, "

Lotharingia", el seu significat "Aquella que és de Lotharius"; antiga comar

ca francesa de Lorraine.

La veritat és que a mi m’agrada molt el meu nom, sobretot perquè al meu voltant no hi ha gaire persones que es diguin com jo. També m’agrada perquè és el meu nom, el que m’han posat els meus pares i del qual jo m’alegro de tenir-lo i tampoc m’agradaria tenir-ne un altre, perquè es aquest el que els meus pares han decidit per a mi i per una raó que ara jo explicaré.

Fa 13 anys, al meu país, la meva mare treballava a una casa de família. La filla dels amos d’aquella casa es deia Lorena, com que a la meva mare li agradava molt aquest nom, quan jo vaig néixer, ella em va posar Lorena, també van decidir posar-me aquest nom perquè la meva besàvia per part del meu pare, es diu Lorensa.

Per sort no em van posar Lorensa, perquè la veritat és que és un nom que no m’agrada molt, prefereixo quedar-me amb el que tinc, és molt més millor.

10 Moments de Felicitat

Els 10 moments de felicitat de la meva vida

Ara explicaré 10 moments que em fan feliç:

Sortir els diumenges, amb els meus pares i les meves germanes per anar a visitar a la meva família.

Quan vaig a casa de la meva àvia, on ens reunim tota la família menjant i compartint.

També quan quedo per anar a menjar a casa dels meus amics tots junts.

El dia del Port Aventura, quan anava amb la Paola, la Valeria, la Montse, la Majda, la Sandra i la Raija, m’ho vaig passar molt bé.

Quan la meva germana gran va tenir la seva pròpia habitació, perquè ja no tindria que compartir la meva amb ella.

Quan parlo amb els meus familiars, que estan al meu país, em poso molt contenta d’escoltar les seves veus.

També quan el meu pare es va comprar el cotxe, perquè ara ja no anem caminant, si no que anem amb el cotxe.

Quan vaig arribar per primera vegada a Espanya, als quatre dies d’haver arribat em van celebrar el meu 6è aniversari, em vaig posar molt contenta de veure a alguns membres que no havia vist ja fa anys, també vaig conèixer a una de les meves cosines.

La festa dels quinze anys de la meva amiga Ariela. Jo hi vaig participar, aquell dia va ser un del millors de la meva vida, va ser tot molt bonic.

Benvolguda

Benvinguda per a tots i totes

Benvolguts companys i professors,

aquest es el meu

bloc, es la meva llibreta de llengües, per a poder treballar, aquí podreu veure les publicacions dels treballs que ens manen

el professors.Espero que el meu bloc us sigui de gran ajut per a tots i totes.

Adéu, un cordial comiat.

Lorena Cuevas